Històricament la costura casolana ha estat maltractada o menystinguda a tots els nivells. El fet que aquesta fos assignatura obligada per les nenes, per fer-les dones de profit i en un context socio-políc de postguerra, no hi ha ajudat gaire. Es fa evident en la següent generació de dones que lluitaven per la igualtat de drets. En aquest marc de lluita, la costura va esdevenir un símbol de les limitacions socials, educatives, laborals de les dones.
Passat els anys i alguns drets aconseguits... Alguna ment prodigiosa va pensar que incloure la costura dins el model educatiu, no procedia. Ho deixaven per les escoles religioses. Doncs bé, si el que pretenien era crear una generació d´ineptes en aquest camp ho han aconseguit.
No saben ni cosir un botó. La majoria de nosaltres anem vestits i realitzem aquesta tasca, almenys dos cops al dia. O és que algú va despullat? Algú sap fer-se una peça de roba senzilla? Algú sap fer una vora? Cosir un botó i que no caigui?
Tenim dues opcions: continuar gastant en benefici de la indústria tèxtil o bé començar a reciclar.
És clar, no interessa, molt millor produir i que la gent gasti.
És clar, no interessa, molt millor produir i que la gent gasti.
Idees per a tota la família:
Quan volem aprofitar la roba de petits i adults, s´ha de recórrer a les àvies, per que ens arreglin les peces. Però aquestes àvies no duraran per sempre...
S´ha d´aprofitar tot el què es pot abans de llençar res i sinó regalar. Reciclar abans de llençar!
Recordo veure a les àvies, i la meva mare que treia els cordons, botons, punys, colls, butxaques, baixos de pantaló... i ho guardava tot en una caixa de metall.
Una tasca molt necessària i poc valorada. El temps passa i l´actual moment de crisi afavorirà el ressorgiment de la costura casolana.
Aprenem i compartim:
La vida hauria de ser com un joc. Oblidem el que és important pel que és urgent.
Tot vol el seu temps, res és d´un dia per l´altre. Aprendre jugant, és una de les millors herències que podem deixar. Les manualitats permeten passar una estona creativa amb els petits. A molts pares, mares, els permetrà tancar la TV i passar una estona amb els petits. Les energies flueixen, les mans comencen a treballar, les neurones s´activen, hi ha conversa, rialles, emocions (plor, ràbia), no retallen bé, baralles per qui ho fa millor i qui acaba abans. Gestionar les emocions vol dir pràctica. Preneu la feina d´ensenyar com un joc. Jugant aprenem que significa l´esperit de superació.
Aprenem habilitats, manualitats ( explicació, patró, material ). Millora la concentració, conciència de formes, volums, colors, textures, mides...
Aprenem conceptes, no ho han fet mai i els hi expliquem, aprenem a compartir, respectar. Són molt conscients del valor d´una cosa feta a mà, per ells. No ho deixem tot en mans dels mestres, eduquem... i així jugant,... aprenem a fer-nos grans.
Fins aviat !!!
Carme, de fil i agulla.
Fins aviat !!!
Carme, de fil i agulla.
